EDUCACIÓ FÍSICA I VALORS

A continuació us penjo una lectura en relació al treball dels valors i l´Educació Física.

EDUCACIÓ FÍSICA I INTERCULTURALITAT

Experiències de l’EF i l’Esport relacionades amb els nouvinguts
Joan Ortí Ferreres

INTRODUCCIÓ
L'arribada de persones immigrants ha fet que es busquin recursos i activitats que afavoreixin la inclusió d'aquestes persones dintre de la nostra societat. Aquestes experiències s'han desenvolupat des de diferents àmbits com l'animació sociocultural, la gastronomia, etc. però també des de l'activitat física i l'esport.
L'esport i activitat física permet compartir una sèrie de vivències que provoquen un acostament entre les persones de diferents cultures. El fet que el moviment i el llenguatge corporal sigui compartit permet treballar i jugar de forma conjunta, sense importar el coneixement de la llengua del país d'acollida.

En la present conferència, després d'efectuar una aproximació conceptual i les possibilitats de l'educació física en relació a la interculturalitat, veurem una sèrie d'experiències dividides en dos àmbits d'actuació: l'entorn esportiu i l'entorn escolar, més concretament, l'educació física.
Les experiències que aquí presentem no són les úniques sinó que segurament existeixen moltes més i algunes de més interessants doncs la iniciativa particular i l'interès personal del professorat en ocasions, porta a efectuar experiències que queden tancades i vinculades a un context únic i concret, faltant la seva difusió.

EF i INTERCULTURALITAT
Què pensa el professorat d’Educación Física en relació a la presència d’alumnes nouvinguts a les escoles es la pregunta clau que ens hem de fer abans de valorar les possibilitats integradores de l’àrea.

En el treball de recerca per a la consecució del Diploma d’Estudis Avançats, i dintre del grup de recerca Societat, Esport i Diversitat de la Facultat de Formació del Professorat de la UB, vam desenvolupar una investigació sobre el pensament del professorat d’educació física en l’etapa de primària de Catalunya. Encara que l’estudi fou molt més general, aquí l’hem centrat en els centres que tenen aules d’acollida (formen part del projecte LIC) de la ciutat de Barcelona i en l’etapa de primària. A més a més, encara que hi havia 5 àrees d’estudi l’hem centrat en les àrees 4 i 5 que són, respectivament:
1. Treball específic en relació a l’àrea
2. Expectatives sobre les possibilitats de l’educació física com a mitjà de normalització i d’inclusió

En referència al treball de l’alumnat nouvingut cap a l’àrea d’educació física vam constar que al voltant d’un 70% de l’alumnat va a les sessions molt o força motivat..

De forma general, l’alumne nouvingut no té una predilecció especial cap a l’àrea (45%) encara que també hi ha professors (35%) que opinen que en ocasions si que hi ha situacions concretes de predilecció. Aquestes podrien venir donades quan un alumne fa un esport que coneix o practicava al seu país; fa un ball amb ritmes de la seva regió; etc.
Atenent al gènere de l’alumnat, no podem trobar dades significatives que indiquen que de forma generalitzada el gènere condiciona la pràctica de l’assignatura. Aquest fet pareix degut a que estem en primària quan els estereotips sexuals encara no estan massa desenvolupats.

Encara que existeix una sentiment generalitzat per part de la comunitat educativa de que l’alumnat nouvingut condiciona el desenvolupament de les sessions, en l’educació física, i atenent a l’opinió del professorat, no apareix aquest condicionament (45 %), o tan sols al principi de curs (40%). Aquest condicionament, tal vegada sigui més significatiu en les àrees de caràcter més conceptual com ara la llengua, coneixement del medi, etc. L’educació física es possible que no tinga aquest condicionament degut al seu caràcter fortament procedimental.
En relació als principals problemes que troba el professor d’educació física en l’etapa de primària en el treball quotidià apareixen, en el següent ordre de preferència, la manca de coneixements previs, l’aparició de discriminacions per raons de la seva procedència i l’idioma.
En quant a la implicació de l’alumnat nouvingut dintre de les sessions d’educació física no apareixen diferències significatives en comparació amb la resta de l’alumnat.
Dintre de les expectatives que té el professorat sobre les possibilitats educatives de l’Educació Física com a mitjà de normalització i d’inclusió podem destacar que el professorat té una creença generalitzada i molt significativa de que l’educació física és l’àrea, o una de les àrees, que permet una major inclusió.

A nivell de desenvolupament de les sessions no apareixen diferències significatives entre la preferència de la utilització d’un tipus o d’altre de metodologia ni en les formes d’organització dels grups. Per tant, la presència o absència d’alumnat nouvingut no condiciona la metodologia de les sessions ni la distribució dels grups.

Si preguntem sobre que poden aportar els nouvinguts al grup, apareix un sentiment majoritari de que permeten conèixer altres cultures i costums així com la possibilitat d’educar en una societat més justa i solidària.
Per tant, les principals conclusions que podem extreure de la recerca són:

• L’alumnat nouvingut va motivat a les sessions d’educació física però no té una predilecció especial
• La seva presència no dificulta, a grans trets, el correcte desenvolupament de les sessions
• El gènere no condiciona la seva participació
• El professorat considera que l’EF té un paper fonamental en la inclusió de l’alumnat nouvingut

Però, encara que el professorat pensa que l’EF pot afavorir la interculturalitat degut a que utilitza el moviment com a eina de treball, ens hem de preguntar quines possibilitats reals presenta l’àrea?
Així, podem trobar una sèrie de continguts que poden treballar-se i afavorir la interculturalitat. Entre els que permeten afavorir l’acostament, el diàleg, la relació i la convivència, encara que tot depèn de l’actitud del professorat, trobem:

Bloc de continguts relacionats amb el joc
El joc és un eix de treball molt important dintre de l'Educació Física tant en primària com secundària, tal com apareix en els diferents dissenys curriculars, pel que no hem de menysprear les àmplies possibilitats que presenta per al tractament de la interculturalitat. Així, entre aquells continguts vinculats al joc que ens permeten un acostament cap a la interculturalitat destaquem:

1. Jocs cooperatius
Per a trobar l'origen dels jocs cooperatius dintre dels programes d'educació física i dels programes d'animació soci/cultural ens hem de remuntar a la dècada dels 80. Diferents estudis com Orlick (1981), Okebukola (1985), Mender et al. (1982), han valorat la repercussió dels mateixos en aquest programes concloent que aquest tipus de jocs són una alternativa que afavoreix la integració de l'alumnat.
Els jocs cooperatius pretenen la col•laboració de tot el grup per a la consecució d'un objectiu comú, és a dir, tots els components del grup han d'unir les seves pròpies accions per a així aconseguir un mateix resultat. Així mateix, també es caracteritzen perquè la recerca de l'objectiu no implica l'exclusió ni la derrota de cap de les persones participants.

Seguint Orlick (1990), podem establir l'existència d'un vincle de relació entre la llibertat i la cooperació que se situa en els següents àmbits:
• Lliures de competició.
• Lliures per a crear.
• Lliures de l'exclusió.
• Lliures per a triar
• Lliures de l'agressió.

2. Jocs modificats
Encara que els jocs modificats són un contingut educatiu per a afavorir la iniciació esportiva fonamentada en la compressió, podem reorientar-los per a afavorir la integració de l'alumnat procedent d'altres cultures. Així, aquests jocs permeten majors adaptacions de la pràctica, en comparança als jocs esportius. D'aquesta manera, els participants en el procés d'ensenyament-aprenentatge van més enllà de la transmissió-reproducció del coneixement, involucrant-se en la reconstrucció i transformació del mateix (Devís i Peiró, 1992).
Els jocs modificats presenten l'avantatge de la disminució de l'exigència tècnica i l'exageració dels principis tàctics el que afavoreix i facilita la participació de tot tipus d'alumnat, especialment aquells que presenten menors habilitats motrius i capacitats físiques, o tenen menor bagatge motriu en aquesta activitat. Així, la utilització de diferents mòbils i l'existència d'aspectes tècnics bàsics facilita la integració.
A causa de els menors requeriments físics i tècnics d'aquests jocs, els alumnes poden participar en uns majors nivells d'igualtat que si apliquéssim els jocs esportius que ells ja vénen treballant, en ocasions, fora del context escolar.

3. Jocs interculturals i multiculturals.
El joc és un element comú a totes les cultures i civilitzacions. Encara que cada grup social i cultural té els seus propis jocs i joguines, també trobem altres que són comuns a diferents societats com per exemple, els estels, les baldufes, les boletes etc. Amb molta freqüència vam trobar que els jocs també són similars, existint una gran semblança en certes regles o normes, fins i tot en ocasions es practiquen els mateixos tipus de jocs amb regles idèntiques variant simplement el nom del mateix com per exemple, la xarranca catalana es denomina “sambori” a València, “piso” a alguns pobles de Castelló, “rayuela” a Castella, “Lamary” a Algèria, “ Buat Rumah Batu” a Malàsia, etc. (Ortí, 2003).

Moltes de les situacions de difusió i modificació dels jocs s'han produït a causa del procés d’aculturació. Així, una cultura practicava un tipus de joc que va ser expandit i incorporat per altres cultures que van trobar en contacte amb la mateixa.
Dintre de l'àmbit del joc cap diferenciar els jocs multiculturals dels interculturals. Així mentre en els primers es plantegen jocs de diferents cultures, en els jocs interculturals trobem jocs comuns a diverses cultures o que són modificats per a arribar al joc d'altra cultura, fent conscient a l'alumne de les escasses diferències entre els mateixos i per tant entre les seves característiques.

Entre les circumstàncies que recomanen la introducció del joc multicultural i intercultural com a recurs per a facilitar la integració destaquem:

• Integració tardana de l'alumnat immigrant dintre del sistema educatiu. Amb freqüència, l'alumnat immigrant és integrat al sistema educatiu una vegada iniciat el curs acadèmic i en ocasions, no ha estat escolaritzat en el seu país d'origen la qual cosa encara dificulta majorment la seva integració.
• Desconeixement o dificultat per a la compressió de la llengua de la societat d'acollida, especialment en comunitats amb dues llengües oficials com País Basc, Catalunya, Galícia, Balears i la Comunitat Valenciana.
• Falta d'atenció personalitzada del professorat.
• Gran contrast entre els coneixements i les formes culturals particulars que li ocasionen una gran disonància cognitiva.
• Falta d'actitud per a la seva incorporació, acostament i integració.
• Permet aconseguir determinats objectius didàctics similars al desenvolupament d'altre tipus de continguts a més d'atendre a l'alumnat amb necessitats educatives especials associades a l'àmbit ètnic-cultural. Per exemple, podem millorar la condició física tant amb una unitat didàctica d'acondicionament físic o d'iniciació esportiva com de jocs multiculturals, encara que sempre existiran una sèrie d'objectius didàctics específics en cadascuna d'elles.
• Encara que l'immigrant no tingui un coneixement total de la llengua del país o comunitat d'acollida, el fet de jugar als mateixos o a similars jocs fa que comprengui els mateixos i pugui participar en una certa igualtat d'oportunitats. En ocasions és positiu que l'alumne immigrant participi amb una certa superioritat, especialment si és introvertit i tímid, la qual cosa és possible al conèixer la lògica interna del joc. Això li permetrà millorar la seva autoestima i facilitarà la seva acceptació per part de la resta d'alumnat afavorint la implicació del mateix i la creació d'un clima afectiu positiu que possibiliti la seva integració.
• Permet afavorir l'acostament de l'alumne immigrant a l'escola i al grup d'iguals “”, afavorint llaços d'unió amb la resta de l'alumnat.
• La trobada amb una nova cultura, ja difícil de per si mateix, se suavitza al tractar determinats continguts coneguts pel mateix i en certa mesura desconeguts per la resta de l'alumnat.
• L'alumnat veurà el joc com nexe comú a tots els nens del món, trobant jocs divertits tant en la nostra cultura com en unes altres. A més, els permetrà reconèixer que no hi ha tanta diferència entre les cultures, facilitant així l'acostament i amb l'això l'aproximació cap a la interculturalitat.
• El fet d'introduir jocs d'altres cultures possibilita el treball interdisciplinar i de coneixement d'altres cultures, amb formes de pensar i de ser diferents a la nostra, enriquint així el bagatge cultural de tot l'alumnat.

Posteriorment veurem un parell d’experiències desenvolupades mitjançant el joc multicultural.
Bloc de continguts relacionats amb l’expressió

1. Teatre
Encara que no és un contingut exclusiu de l'educació física, si que podem treballar-lo de forma interdisciplinar al costat d'altres àrees com per exemple, la llengua i literatura catalana, castellana, anglesa, etc. per a finalitzar efectuant representacions teatrals sobre situacions de marginació, intolerància, discriminació, etc.

2. Sociodrama
El sociodrama és una activitat en la qual als alumnes, situats en grups de 4 o 5 persones, se'ls planteja alguna situació de racisme, intolerància, marginació…, que es produeixi dintre de la societat actual. Ells mateixos seran els encarregats d'inventar i posar en escena les situacions, en les quals és recomanable que sempre existeixi un perdedor perquè així es desenvolupi la sensibilitat i el sentiment del grup cap a aquesta persona. Després, s'efectuarà la mateixa representació però canviant la situació amb la finalitat que no existeixi cap perdedor, sent els propis alumnes els quals estudiessin i analitzessin com dur la situació perquè no existeixi cap perdedor ni cap persona marginada. És recomanable que la seva durada no sigui superior als 10 – 15´ encara que després, i a partir de la representació, podem efectuar un debat amb la finalitat de buscar noves solucions als conflictes o problemes plantejats.

3. Jocs de rol
És la representació d'una situació establerta pel professor en la qual cada personatge adoptarà un rol diferenciat. Els passos per a efectuar un joc de rol són:
a) Cada alumne té un paper predeterminat el qual ha estat sortejat prèviament. Aquest alumne haurà de posar-se dintre del paper d'aquesta persona amb els seus pensaments, preocupacions, actituds, comportaments, etc.
b) El professor llegirà o donarà a cada alumne una situació. En aquesta situació serà on es desenvolupi l'acció.
c) Després passarem a actuar tal com requereix el paper i la situació.

Per exemple: un grup d'immigrants arriben a les costes de Barcelona de forma il•legal on han estat acollits per diferents ONG’s. El govern decideix enviar-los de tornada als seus respectius països d'origen, encara que tots saben que allí no es respecten els drets humans i que el president, un dictador que va pujar al poder gràcies a un cop d'estat, prendrà represàlies contra dites ciutadanes. Per tant, podem introduir personatges com una dona embarassada, el policia, el jutge, l'immigrant, un nen de 5 anys, etc.

4. Dansa
El coneixement de danses del món, integrant també danses del nostre entorn pròxim, pot ser una eina molt interessant per a facilitar la integració i afavorir l'educació i el respecte per altres cultures mentre tractem la desinhibició, vam desenvolupar el sentit rítmic, etc. Així mateix, també podem plantejar danses de caràcter lúdic i procedents de l'animació soci-cultural, les quals poden ser modificades per a afavorir el respecte i l'educació en valors.

5. Ioga, Tai Txi...
Procedents dels països orientals –el ioga procedeix de la Índia i el tai txi de Xina- són activitats físiques molt difoses en les seves zones originàries des d'on s'han estès al voltant del món a causa de els beneficis que oferixen en el benestar psíquic i físic. Dintre del context escolar també ens poden servir per a afavorir la interculturalitat mentre desenvolupem altres objectius com desenvolupar la flexibilitat, afavorir la consciència corporal, etc.

Bloc de continguts relacionats amb les habilitats motrius
1. L’Esport
Els esports, i especialment aquells que tenen un marcat caràcter col•lectiu, poden afavorir la integració de l'alumnat procedent de diferents cultures, encara que també poden potenciar situacions de desigualtat. Per exemple, el plantejar un esport conegut per als alumnes de la nostra cultura i desconegut per a l'alumne immigrant o nouvingut pot crear situacions de desigualtat a causa de l'existència d'uns coneixements previs més profunds. Però, la introducció d'un esport desconegut per als nostres alumnes però conegut per l'alumne immigrant, per exemple, el criquet en cas d'alumnes pakistanesos, pot afavorir que es produeixi un increment en els seus nivells d'autoestima i amb això un major acostament cap a la resta de companys doncs pot tenir una major nivell d'implicació en les activitats plantejades col•laborant i ajudant als seus companys en la comprensió del joc.
Altres esports de diferents orígens culturals, desconeguts per al nostre alumnat, i que també poden ser introduïts dintre de l'escola són, per exemple, les lluites orientals; el sepaktakraw; el futbol australià; el futbol gaèlic; el lacrosse nord-americà; etc.
També podem afavorir el tractament intercultural treballant activitats que siguin similars en diverses cultures. Per exemple, podem modificar alguns elements del “pichi”, joc de bato practicat pels nens catalans i valencians, introduint elements del criquet, de manera que tant uns com els altres s'asseuen identificats amb aquestes activitats.
Així doncs, la base de totes aquestes característiques, sembla probable que l'esport pot ajudar a facilitar la integració de l'immigrant dintre de la societat, bé siguin adults o joves, encara que en ocasions és necessari limitar i regularitzar certs valors implícits de l'esport i que són característics de la nostra societat com la recerca exacerbada del victòria, el rendiment per sobre de tot, la falta de respecte cap a l'arbitratge, el no respecte de les normes, etc.


EXPERIÈNCIES  EN L'ÀMBIT ESPORTIU
Integració a través de l'equip del Futbol Femení –Montfermeil-(Paris)
És un projecte educatiu desenvolupat en Montfermeil (França) amb l'objectiu:

• d' afavorir l'accés femení de la dona a la pràctica d'activitat física i de L´ esport.
• utilitzar l'esport com via d'unió i relació intercultural així com establir línies d'igualtat
• construir una identitat comunitària amb valors positius i de comportament

Per a això van néixer 2 equips de futbol femení. Aquestes tenien un gran vinculació amb l'entorn escolar de manera que existia col•laboració i s'atenia a l'educació integral des dels dos àmbits.

Pràctica física per a dones magrebines (Barcelona)
Desenvolupat pel Grup d’Estudis Dona i Esport (GEDE) de la Universitat de Barcelona INEFC-B) porta a terme una experiència amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les dones immigrants, fonamentalment, magrebines.
Busca el foment de la pràctica d'activitats físiques en aquest col•lectiu al mateix temps que afavorís la socialització i relació.

Projecte NACRO (Manchester)
El govern anglès va engegar en 1998 el Nou Pacte de les comunitats: East Mancheser (NDC) amb l'esport com mitjà de prevenció del delicte. Dintre d'aquest pla va aparèixer el projecte NACRO East Manchester. El projecte va facilitar entrenadors, material esportiu, instal•lacions, etc. de manera que va servir per a crear donéssiu clubs esportius que s'encarreguen de l'organització de diferents tornejos de diferents esports: bàsquet, futbol, netball, tennis... A aquests clubs esportius són remesos, per part de la policia, serveis socials i centres educatius, els joves participants que formessin part del projecte NACRO.

Mundials antirracistes (Reggio Emilia, Itàlia)
Mondiali antirrazisti és una iniciativa que neix en 1997 i que està promoguda per associacions italianes de l'àmbit esportiu i cultural que té com objectiu crear un marc de convivència multicultural que s'expressa a través de la celebració d'un campionat internacional de futbol no competitiu. L'encarrega de l'organització del programa és la Unione Italiana d’Sport per Tutti UISP i a Istoreco (associació d'estudis històrics que estudi el paper de la resistència en la història de Itàlia) col•laborant la xarxa Europea FARE (Football Against Racism in Europe). Encara que en els seus orígens buscava un aproximació cultural i evitar conductes antirracistes, posteriorment, pas a integrar també les conductes de marginació en relació al sexe.
La composició dels equips és de seguidors dels equips europeus (majoritàriament italians), grups d'immigrants i membres d'associacions juvenils. En els mundials, no apareixen comportaments racistes encara que en elles participin gent de totes les procedències culturals.

Lliga per a la integració (València)
El cap de setmana en la llera del riu Túria (prop de les Torres de Serrans) es porten a terme competicions esportives entre persones de diferents orígens culturals, especialment sud-americans i amb una gran presència d'equatorians. A partir d'aquestes trobades l'associació d'immigrants equatorians, Rumiñahui, organitza una lliga. Cal destacar la lliga femenina amb presència de dones colombianes, bolivianes, etc. essent el futbol una ocasió per a estar juntes.

El mundialito de la immigració i Solidaritat (Madrid)
El mundialito de la immigració i la solidaritat és una competició de caràcter lúdic i festiu que promou la participació esportiva i la relació social entre persones procedents de diferents espais geogràfics. El seu origen es remunta a 2002 i tenia com objectiu promoure la integració a Espanya de col•lectius d'immigrants així com afavorir la tolerància i convivència.

El Mundicat (Sant Adrià de Besós- Barcelona)
Similar al Mundialito de la solidaritat de Madrid es va celebrar en 2005 el 1r Mundicat. Aquest mundialito català es va portar a terme en 48 h. en les instal•lacions esportives del RCD Espanyol i en el camp Ruiz Casado de Sant Adrià.
La idea d'aquest Mundicat va ser de Christopher Nwaehi (professor d'anglès nigerià i entrenador de la selecció Nigeriana i del Mundialet –equipo de tercera regional catalana-) i que finalment ha estat organitzat per la Federació Catalana de Futbol amb el suport de la Secretària General d'Esport i la Secretària per a la Immigració del Govern Català.

El Mundialito de les Cultures (València)
L'associació ARI -València i la Universitat de València organitzen el Mundialito d'Immigrants utilitzant el futbol com eina.
Aquests partits de de futbol, embolicats en un ambient festiu, serveixen de trampolí per al contacte entre les associacions d'immigrants i la celebració d'altres activitats culturals.
El Mundialito forma parteix del projecte Pobles en festes, canalitzat a fomentar la integració dels immigrants a través de la cultura i de l'esport. Al juny es va celebrar Jardí de l'Art, una exposició de fotògrafs, escultors i pintors immigrants, i també Punt de trobada, un dia d'intercanvi cultural a Burjassot.

Olympic Magrib (Itàlia)
El cercle Olympic Magrib (filial de la UISP però d'àmbit local) és un projecte que neix en el centre històric de Gènova (barris amb una altíssima densitat de població immigrant) amb un doble objectiu:

a. Afavorir pràctiques de comunicació intercultural amb la finalitat de millorar la socialització de les minories immigrants per mitjà d'activitats recreatives, esportives i musicals, així com moments de trobada parar la comunitat (sopars ètnics , manifestacions artístiques...). Així, el jove, fonamentalment de 12 a 21 anys, pot integrar-se en els programes d'iniciació esportiva elaborats per la UISP i l'aprenentatge de l'idioma. Entre aquestes pràctiques esportives cap destacar l'Escola de Futbol de quatre mesos de durada.

b. Oferir un centre de servei de llindar baix (cura de la persona, higiene personal, bugaderia, acollides de no més de 15 dies, etc.) per a les minorias en estat de necessitat. El centre d'acollida pretén que en aquests 15 dies quedin solucionats tràmits burocràtics, trobin alguns familiars amb qui viure, etc. prendre contacte amb els serveis socials, etc. i orientar-los referent al consum de drogues, violència...

Olimpíada Intercultural (Jaén) Novembre de 2004
Experiència portada a terme a Jaén, a partir d'una iniciativa de la Delegació del Govern, per a promoure la integració social i cultural dels Immigrants. El lema escollit va ser “Jaén Une”. Aquesta actuació no es va limitar a una competició entre països sinó que és un exercici de col•laboració a través del joc i l'esport.


EXPERIÈNCIES DINS  L'ÀMBIT ESCOLAR
Immigració en l'escola (Hamburg)
Els esports de lluita tenen majors possibilitats per a afavorir l'acostament cultural en comparança als jocs cooperatius segons Elias (1994) en rev. Apunts 2002:55.

Rodajoc: l'experiència del joc sense fronteres (Barcelona)
Un grup de mestres d'educació física del barri de Ciutat Vella van pensar utilitzar els jocs de les diferents cultures com element mediador per a afavorir la relació i convivència, així com per a afavorir l'acostament entre les diferents cultures.
En aquesta experiència es recopilen jocs de diferents cultures i posteriorment se seleccionen aquells que són participatius i no eliminatius.

Al llarg dels anys l'experiència s'anat consolidant i incrementant el nombre de participants: mestres, alumnes en pràctiques de la universitat, escoles, etc. En les últimes edicions participen més de 10 escoles i més de 200 participants.
Sempre s'introduïx un joc d'esport adaptat per a treballar la sensibilització cap al col•lectiu de discapacitats.

El joc multicultural en un *TAE – Aula d'acollida- (Badalona)
Els jocs multiculturals, a més de les seves possibles aplicacions en les diferents àrees del currículum educatiu, també ofereixen grans possibilitats dintre d'un Taller d'Adaptació Escolar i Aprenentatges Instrumentals Bàsics, actualment denominats Aules d'Acollida, tal com vam poder apreciar en l'experiència educativa que desenvolupem en l'IES Júlia Minguell de Badalona.
La proposta es basa en la introducció dels jocs multiculturals, concretament els jocs de les seves pròpies cultures, com eina d'educació en valors al mateix temps que facilitem l'aprenentatge de la nostra llengua.

La proposta consistia en:
• Presentar la fitxa de joc que serà completada pels alumnes agrupats de 3 a 5 i procedents d'una mateixa regió.
• Completar la fitxa mitjançant la utilització de l'escriptura catalana.
• Passar a jugar, gaudint i aprenent els jocs
La proposta es completava amb jocs tradicionals de la nostra regió. Així, cada 3 sessions de jocs xinesos i magrebins, la major part de l'alumnat pertanguda a aquestes cultures, introduíem jocs catalans i espanyols. Entre els jocs que més èxit van tenir cap destacar el “mocador”.

El treball interdisciplinar entre l'Educació Física i la resta del professorat del TAE (majoritàriament professorat pertanyent a l'àmbit de les llengües) proporciona nous recursos que afavoreixen la integració de l'alumnat nouvingut, incrementant els seus coneixements de la llengua al mateix temps que eduquem en valors propis de la nostra societat com igualtat i respecte.

BIBLIOGRAFIA
• CARBONELL, F. (Coord): Educació i immigració. Els reptes educatius de la diversitat cultural i de l’exclusió social. Barcelona: Mediterrània.
• DEVÍS, J Y PEIRÓ, C. (1992): Nuevas perspectivas curriculares en educación física: la salud y los juegos modificados. Barcelona: Inde
• ESSOMBA, Miquel Àngel (Coord.) (1999): Construir la escuela intercultural. Reflexiones y propuestas para trabajar la diversidad étnica y cultural, Graó, Barcelona
• FUNDACIÓ JAUME BOFILL (2003): Sanduk. Guia per a la formació dels educadors i les educadores en interculturalitat i immigració. Programa Calidiscopi. Barcelona. Secretaria General de Joventut –Fundació Jaume Bofill-
• LLEIXA, T. Y SOLER, S. (2004): Actividad física y deporte en sociedades multiculturales ¿Integración o segregación?
• ORLICK, T. (1990): Libres para cooperar libres para crear. Barcelona: Paidotribo.
• ORTI, J. (sin publicar): Juegos y recursos para la integración del alumnado inmigrante.
• ORTI, J. (2003): “El juego multicultural en la escuela: aplicación a un taller de adaptación escolar” (sin publicar). 1r Premio al contenido en la edición de los Cursos de Verano INEFC-Barcelona, 2003.
• ORTI, J. (2004): “El joc de tauler d'arreu del món” en revista Guix nº 302. Barcelona: Graó, pp. 43-51.
• ORTI, J. (2005): “La educación física y el juego en la integración del alumnado inmigrante” en Aula de Innovación Educativa nº 140, Marzo 2005. Barcelona: Graó
• VVAA. (2005): “Mujeres en forma contra la exclusión”. Revista Arián nº 15, pág. 18. Edita Dirección general de deportes de la comunidad de Madrid.
• VVAA. (2005): “Deportes, mujeres y exclusión social”. Revista Arián nº 16, pág. 11. Edita Dirección general de deportes de la comunidad de Madrid.
• VVAA. (2005): “Mujeres y deporte”. Revista Arián nº 17, pág. 18. Edita Dirección general de deportes de la comunidad de Madrid.
• VVAA. (2002): “Deporte e inmigración”. Revista Apunts, educació física y esports nº 68. Generalitat Catalana - INEFC.